Voste es troba en: Inici / El Micalet i les Campanes / La Torre Campanar

La Torre Campanar

Andreu Juliá va començar en 1381 la construcció d'este monument emblemàtic de la ciutat de València, durant molts segles fou anomenat "Campanar Nou" o "Campanar de la Seu", per diferenciar-lo del "Campanar Vell" (Campanar Vell), una torre de planta quadrada i factura romànica, ubicada en el carrer de la Barxilla, i de la que queden escasses restes muraries. Van ser els seus arquitectes successius, després de Julià, Josep Franch i Pere Balaguer.

A poc a poc va anar transformant-se el seu nom en "Torre del Micalet", per la gran campana de les hores, que ha servit per denominar, per metonímia, al conjunt.

Originàriament era una torre exempta, junt amb el claustre en construcció, que es va unir a la Catedral a finals del XV al prolongar-se la nau central. Té accés per una portada angular adornada amb arquivoltes, sent el seu perímetre igual a la seua altura, de tradició arquitectònica catalana, sòbriament decorada en l'exterior pels prismàtics contraforts de les arestes i les fines motlures que assenyalen els diferents nivells dels pisos.

El primer cos és massís, deixant només el buit helicoïdal de l'escala; el segon cos té un recinte voltat, que és l'antiga "Presó" o Asil de la Catedral amb un sol finestral exterior; el tercer cos és la "Casa del Campaner", un altre recinte voltat semblant a l'anterior encara que més gran i amb dos finestrals. El pis superior és la sala de campanes oberta per huit finestrals, set d'ells ocupats per les campanes. L'octau correspon a l'escala de caragol, que a partir d'ací es fa més angosta.

En 1425 ja estava conclosa la torre fins a la terrassa, no prosperant el projecte d'agulla concebut per A. Dalmau, i que es conserva en el Museu Històric Municipal. La campana de les hores penjava d'una estructura de fusta, ubicada sobre pilars de pedra, semblant a l'existent en molts altres campanars de la Corona d'Aragó. L'espadanya actual és un additament construït entre 1660 i 1736. Tenia una elegant cresteria calada o "apitrador", que li servia de corona, i que va ser arrasada en el segle XVIII, sent substituïda primer per una barana de fusta i en el segle XIX per una barana metàl.lica fins a la restauració de 1983, que es va construir una de pedra, diferent de la primitiva.

tornar dalt imprimir