Voste es troba en: Inici / La Capella Major i Els Frescos Renaixentistes / La Història dels Frescos

Història dels Frescos de la Catedral

La Catedral de València va començar a construir-se l'any 1262 en estil gòtic. El 21 de maig de 1462, una bengala despedida per la “palometa” que representava l'Esperit Sant descendint des de l'alt del cimbori va prendre en els draps que emmarcava el preciós retaule de fusta i plata, perdent-se tota la decoració de l'absis i les pintures al fresc de la seua volta. Diversos intents de restauració varen fracassar.

Quan va vindre a esta ciutat el seu Bisbe, el valencià En Roderic de Borja, futur Papa Alexandre VI, desitjant que la seua catedral brillara amb l'esplendor del nou art que estava renaixent a Itàlia, va comportar els pintors Francesc Pagano, natural de Nàpols, i a Paolo da Sant Leocadio, natural de Reggio a Llombardia, i a penes arribats van firmar el contracte amb el Cardenal i el Capítol el 26 de juliol de 1472.

En el contracte, conservat en l'arxiu de la Catedral, entre altres coses els artistes es comprometen a pintar al fresc en cada un de les entrepilastres dels permòdols de la volta gòtica del presbiteri.

“dos àngels, o siga un àngel en cada entrepilastra, vestits segons parega a tal honorable Capítol, amb les seues ales sembrades d'or fi i de bells colors; que les creueries siguen pintades de fullatges amb fruits, d'or fi de ducat, segons pareguera al dit honorable Capítol; que les finestres siguen pintades d'or fi de ducat i d'atzur”.

El temps per a acabar l'obra eren sis anys.

L'obra que hauria de ser una de les meravelles del primer Renaixement, va desaparéixer en el segle XVII, quan l'any 1674 l'Arquebisbe En Lluïs Alonso dels Cameros, desitjant que lluïra més el retaule de plata que adornava l'altar, va pensar restaurar tota la capella, i a este efecte va comunicar la seua idea al Capítol, que la va aprovar de bon grat. Es va encarregar de l'obra Joan Pérez Castiel, arquitecte famós i de rica imaginació. La nova obra, realitzada en estil barroc, va durar set anys, onze mesos i deu dies, i es va donar per acabada el 28 de Maig de 1682.

La col.locació dels marbres i adorns barrocs va fer desaparéixer les pintures de l'absis, però els àngels de la volta foren ocultats per una nova cúpula que arrancava uns 80 centímetres per davall de l'anterior del segle XIII.

El 9 d'octubre del 2003, el M. H. President de la C. A. Valenciana, En Francesc Camps, va expressar el seu desig que es restaurara la Capella Major, que no s'havia pogut tocar en la preparació de la mostra “La Llum de les imatges”.

Després de la presentació pel Capítol d'un pla d'actuació i de la pertinent sol.licitud, al maig del 2004 va començar l'obra de restauració de la decoració barroca de l'absis de la Catedral, encomanant-se la gestió de la mateixa a la Fundació “La llum de les imatges”.

Es va encarregar de la direcció la professora Na Carme Pérez, i gran va ser la sorpresa quan el 22 de juny, a través del forat deixat pel suport d'una peça mòbil, es van poder veure els primers dels 10 grans àngels que rodejaven a la desapareguda clau amb la imatge de fusta de l'Assumpció de la Mare de Déu, tocant instruments musicals i d'una bellesa que sorprenia tant com el bon estat de conservació en què estaven.

tornar dalt imprimir