Voste es troba en: Inici / Arxius / Arxiu Musical

Arxiu Musical de la Catedral

Situat actualment en l'espai de l'arxiu de la Catedral de València,
esta secció no té data inaugural.

És tan antic com la mateixa catedral.
A mesura que els cultes van anar fent-se més solemnes, iniciaren el seu camí els diferents mestres, que, tant a l'ingressar en el lloc com a l'abandonar-lo, presentaven els seus índexs de possessió de partitures i de desistiment de les mateixes, sense incloure les seues pròpies composicions, ja que estes solien endur-se-les.

Així podem constatar que el
document musical més antic pertany al segles XIII-XIV: Epístoles farcides o amb farcia (versos cantats amb la traducció en valencià).

Encara que guarda obres de molts i diversos compositors nacionals, com el sevillà Francesc Guerrero (1528-1599) i Sebastià Aguilera d'Heredia (1561-1627) compositor i organista de Saragossa, i estrangers, el fons fonamental el formen les obres dels mateixos mestres organistes de la catedral, especialment d'aquells que han aconseguit fama universal: Gines Pérez (1548?-1600), Comes (1568?-1643), Cabanilles (1644-1711), Ortells (1647-1706), Pradas (1689-1757), Rodríguez Monllor (1690-1760), Pons (1768-1818), Cabo (1768-1832), etc. que sumaven fins al segle XX 3.500 obres (*)

Posteriorment hi ha hagut diverses donacions que han enriquit l'arxiu amb multitud d'obres del s. XIX i sobretot amb una gran col.lecció d'obres orgàniques especialment franceses

A més de les obres polifòniques hi ha més de cent llibres corals amb melodies gregorianes, pertanyents, en general, al s. XVIII i per tant pròpies, més prompte, del cant pla.

(* Cf. Climent Barber, J., Fons musicals de la Regió Valenciana I. Catedral Metropolitana de València, Institut de Musicologia, Institució Alfons el Magnànim. València 1979; Orguens i organistes catedralicis de la València del segle XIX, València 2002 i els textos publicats en Facultat de Teologia Sant Vicent Ferrer. Sèries Musicològica III: Compositors catedralicis valencians)

tornar dalt imprimir