Arxiu Musical de la Catedral
Situat actualment en l'espai de l'arxiu de la Catedral de València,
esta secció no té data inaugural.
És tan antic com la mateixa catedral.
A mesura que els cultes van anar fent-se més solemnes, iniciaren el seu camí els diferents mestres, que, tant a l'ingressar en el lloc com a l'abandonar-lo, presentaven els seus índexs de possessió de partitures i de desistiment de les mateixes, sense incloure les seues pròpies composicions, ja que estes solien endur-se-les.
Així podem constatar que el
document musical més antic pertany al segles XIII-XIV: Epístoles farcides o amb farcia (versos cantats amb la traducció en valencià).
Encara que guarda obres de molts i diversos compositors nacionals, com el sevillà Francesc Guerrero (1528-1599) i Sebastià Aguilera d'Heredia (1561-1627) compositor i organista de Saragossa, i estrangers, el fons fonamental el formen les obres dels mateixos mestres organistes de la catedral, especialment d'aquells que han aconseguit fama universal: Gines Pérez (1548?-1600), Comes (1568?-1643), Cabanilles (1644-1711), Ortells (1647-1706), Pradas (1689-1757), Rodríguez Monllor (1690-1760), Pons (1768-1818), Cabo (1768-1832), etc. que sumaven fins al segle XX 3.500 obres (*)
Posteriorment hi ha hagut diverses donacions que han enriquit l'arxiu amb multitud d'obres del s. XIX i sobretot amb una gran col.lecció d'obres orgàniques especialment franceses
A més de les obres polifòniques hi ha més de cent llibres corals amb melodies gregorianes, pertanyents, en general, al s. XVIII i per tant pròpies, més prompte, del cant pla.
(* Cf. Climent Barber, J., Fons musicals de la Regió Valenciana I. Catedral Metropolitana de València, Institut de Musicologia, Institució Alfons el Magnànim. València 1979; Orguens i organistes catedralicis de la València del segle XIX, València 2002 i els textos publicats en Facultat de Teologia Sant Vicent Ferrer. Sèries Musicològica III: Compositors catedralicis valencians)